Per mi la paraula mestre té una gran importància. Pot ser
tan sols em passa a mi, tot i que espero que no sigui així, ja que un mestre
hauria de ser una persona que marqués la teva vida i per tant un individu que
s’hauria de recordar amb molta estima per sempre. Hauria de ser així ja que el
mestre és qui ens ensenya al llarg dels nostres primers anys, que són els més
importants, ja que és on ens ensenyen a llegir, a sumar, a restar, a respectar
els altres, a acceptar la diversitat…
Amb
aquesta petita introducció intento fer referència a la visió que tinc jo
d’un bon mestre. Així doncs, el tipus de
mestre que jo intento ser és aquell que es compromet amb els seus alumnes. Vull
aprendre d’ells, al mateix temps que ells aprenen de mi, ja que cadascú té la
seva pròpia forma de veure el món i per tant els meus ideals i la meva
concepció del món, poden ser diferents en els meus alumnes. És a dir, que vull
atendre a la diversitat de pensaments, influenciats pot ser per diferents
cultures, religions… La meva principal intenció és intentar canviar la
concepció que es té de l’escola. Jo vull que els nens vinguin a classe amb un
somriure d’orella a orella i amb ganes d’aprendre. L’escola no ha de ser un lloc on els nens hagin
de passar sis, set hores asseguts a les cadires atenent i fent cas al mestre.
L’escola ha de ser un lloc on la creativitat dels nens i la seva imaginació
siguin els protagonistes. Nosaltres els mestres, ja varem tenir el nostre
moment de glòria, penso que ara, aquest protagonisme els toca als nens, ja que
sense ells nosaltres no podríem fer ni ser absolutament res. Tot i que pot ser,
aquesta concepció de l’escola serà un poc difícil de comprendre, penso que amb
el temps s’aconseguirà. Ja que si tot evoluciona tan de presa en el món de la
tecnologia, per què no ho pot fer la concepció de l’educació en el segle XXI?
Al llarg de la existència els humans hem assolit nous reptes, com l’arribada
dels ordinadors i l’incorporació d’aquests a l’aula…,així doncs, si hem set
capaços d’aconseguir superar tots aquests obstacles, aquest que jo plantejo no
hauria de suposar molts problemes.
El
que mai hauria pensat és que mirar la televisió té a més a més d’una finalitat
lúdica, una de didàctica. Ja que quan ens posem a observar la televisió i no fan
res que ens agradi, fem “zapping” i a les hores portem a terme una selecció
crítica, és a dir, que el que ens ensenyen a classe, que és criticar i posar en
tela de judici tot el que se’ns presenta al davant, també ho fem amb la
televisió. Fem una selecció d’entre molts canals i finalment seleccionem el que
més ens agrada. Amb això em refereixo a que, un objecte tan criticat i comú com
ha estat sempre la televisió, en veritat ens pot ser molt útil per l’àmbit acadèmic. Així doncs si un televisor
ens pot ajudar a ensenyar i a aprendre perquè no utilitzar un ordinador a
classe? És molt trist que amb totes les facilitats que tenim avui en dia per
aprendre, encara no s’utilitzin a l’escola i si s’utilitzen el mestre hagi de
preguntar a l’alumne com funciona l’aparell. Aquest és un punt que m’agradaria
evitar totalment en la meva vida laboral, ja que si he decidit ser mestre,
assumeixo la responsabilitat d’actualitzar els meus coneixements constantment,
ja que no puc ensenyar una cosa a un alumne si aquesta ja està desactualitzada o
s’ha demostrat que era incorrecte.
Bé
doncs, aquests són molts dels detalls que hauré de tenir en compte per poder
arribar a ser algun dia un bon mestre. I espero de tot cor arribar a veure els
meus alumnes triomfar i aconseguir els seus propis reptes. Aquell serà el
moment en el que podré dir que ho he fet bé.
Aquí vos deixo un vídeo que he fet amb les meves companyes, espero que us agradi!
